Públic

Aquest projecte parteix d’una pregunta urgent que travessa la nostra quotidianitat: què és allò que sosté la vida quan les estructures socials, habitacionals i institucionals es tornen fràgils?

«Cartografia del suport mutu» és un assaig visual i territorial articulat a través de 9 estendards de tela distribuïts en diferents punts de la trama urbana de Palma. Cada peça mostra una mà fragmentada, un teixit d’empremtes que forma part d’una constel·lació més àmplia: una xarxa circular de mans que, si es cartografiessin conjuntament, construirien una arquitectura humana de resistència. La proposta respon a la vulnerabilitat social contemporània en el context de Mallorca, marcat per la turistificació, la crisi de l’habitatge i la precarització dels vincles. Davant d’aquest escenari, el projecte tria no fixar la mirada només en la ferida, sinó en les xarxes micro-polítiques de cura i solidaritat que apareixen als marges.

Les mans operen aquí com a dispositius de relació. No representen individualitats aïllades, sinó l’evidència que, com assenyala Judith Butler, som cossos constitutivament vulnerables que necessitam altres cossos per aparèixer i persistir en s’espai públic. Les peces han estat impreses mitjançant cianotípia sobre teles reciclades. La cianotípia, com a procés fotogràfic primigeni basat en la llum i el temps, fixa l’empremta com un recordatori d’allò absent, però latent. El teixit, impregnat d’històries prèvies, opera com a llar i memòria. La naturalesa de la instal·lació és inherentment efímera i exposada: la intempèrie, el trànsit i el clima transformaran o esborraran el traç, emmarcant l’obra en la inestabilitat pròpia dels nostres temps.

Aquest projecte s’ha teixit també des de la noció de «comunitat d’aprenentatge». El procés va arrencar en un espai de cura íntim —es traster dels meus pares convertit en taller espontani— i s’ha estès als espais educatius públics, on ha propiciat processos de transferència tècnica i conceptual sobre la noció de rastre com a eina pedagògica.

Aquest espai digital (Folio) funciona com punt de trobada on es reuneixen els fragments dispersos d’aquesta dansa col·lectiva. El mapa polític i emocional del suport mutu només s’acaba de dibuixar quan és habitat per l’altre.

Vos convidam a formar-ne part a través de la reflexió: com es tradueix el suport mutu en la vostra quotidianitat? Quin buit o quina presència vos ha suggerit l’estendard que heu trobat al carrer?